En aquests 28 anys que porto en el món, he aprés a no caminar la vida sinó a ballar-la.
A donar una volta a les situacions per poder
aprendre d’elles, a pas a pas tirar cap endavant i no caure front les
adversitats. Sigui en parella, en grup o sola, gaudir de les oportunitats que
se’m presenten i deixar-me portar per la melodia que m’ompli més la vida.
Així que de vegades he comes errors que m’han
passat factura escollits com una dolenta cançó que no pots treure’t del cap, i
en altres moments com una troballa d’una cançó especial i magnífica, trobar-me
amb veritables moments especials.
Tot aquestes vivències m’han portat on sóc
ara: a marxar de Cerdanyola del Vallès per residir en Barcelona amb la meva
parella, a ser pedagoga i voler-me formar com a psicopedagoga per tenir més
coneixements de la vessant psicològica de l’educació, a ser voluntària d’una
entitat que fa coses tant maques com és Amics de la gent gran, a no perdrem mai
les classes de funky i flamenc, i a gaudir tot el que puc de les estones que passo
amb la meva família i amics.
Encara em queden moltes més coses per viure i
espero poder ballar per molts anys aquesta vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada